Les aus marines, en general, prsenten una sèrie d'adaptacions bioògiques que els permeten viure bé en un ambient com ara la platja. D'entre les més importants es pot destacar: la sereció oliosa que l'ocell escampa sobre les plmes per fer-les impermeables, la glàndula de la sal per on surt l'excés d'aquesta substància que l'ocell incorpora o les potes amb membrana interdigital.
Les gavines que s'observen no nidifiquen aquí, sinó que es tracta d'aus que s'aturen en el curs de les seves migracions o que passen l'hivern a les nostres contrades.
Dues espècies destaquen per sobre les altres: el gavià argentat i la gavina vulgar. El primer és de mida més grrossa i amb el bec groc. El color del plomatge del gavià varia molt segons l'edat de l'exemplar. La gavina vulgar, de mida bastant més petita que el gavià, té el cap fosc furant l'estiu i blanc amb alguna taca a l'ull a l'hivern.
Altres aus marines que també és posible d'observar, si bé amb bastant menys freqüència, són: el xatrac comú, el mascarell, el gavià fosc i la gavina capnegre, entre d'altres.
gavià argentat gavina vulgar
