Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de dimensió petites que suren a l'aigua de forma pasiva o amb desplaçaments molt curts (plàcton) i d'altres de més grans que són nedadors actius i recorren distàncies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàcton o plàcton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:
Coccolitoforals: petites i flagel·lades, recobertes de petites plaques de carbonat càlcic, anomenades coccòlits.
Sicoflagelades: cel·lules petites i flagelades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de sicili.
Dinoflagelades: tenen forma de més o menys de globus, dos flagells i un solc equatorial que allotja un dels flagells. La menbrana cel·lular sol estar dividida en una sèrie deplaques juxtaposades.
Diatomees: caracteritzen per una menbrana formada per dues peces o teques i composta de penicilina i sicili. Les teques encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de cadenes llargues que presenten apêndix també llargs.
El zooplàcton o plàcton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplàcton. Els grups més importants.
Tintínids: són ciliats que viuen a l'interior d'uns embolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèl·lules.
Copèpodes: petits crustacis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample i un altre de posterior (abdomen) més estret que acaba amb una forquilla (furca). Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors, amb el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràciques, aconsegueixen desplaçar-se.
a) La capacitat de surar, a causa de la densitat escassa i la presència d'apèndix més o menys ramificats.
b) La gran capacitat reproductora, que genera eixams immensos.
